Fa avui un any des que el President de la Generalitat va fondre a negre la ràdio i la televisió pública valenciana. El trist aniversari de la fi d’un projecte col·lectiu. Una mesura autoritària i devastadora per a una societat que va assistir perplexa a la pèrdua de la principal eina per a la defensa de la nostra llengua i la nostra cultura.

Sens dubte, la decisió més equivocada d’Alberto Fabra. I amb una tràgica conseqüència: milers de treballadors del sector audiovisual valencià en una situació desesperada, fruit d’una mesura no calculada i fortament contestada des del seu propi partit i des d’amplis sectors de la societat civil. Un error que està encara lluny de resoldre’s, i que només des del reconeixement exprés de l’equivocació comesa i des de la voluntat de diàleg podria corregir.

Els treballadors no són els culpables. Una frase que cobra tot el sentit a la vista del rosari d’irregularitats que han esguitat RTVV durant els últims anys de gestió de l’empresa pública i que la Justícia s’encarregarà d’aclarir.

Des de la Mesa Sectorial de l’Audiovisual Valencià (MESAV) insistim en la necessitat d’aplicar seny a les precipitades decisions del Consell. Els valencians tenim dret a una radiotelevisió pública que assegure la difusió de la nostra cultura i que garantisca una informació objectiva i veraç.

Les associacions i entitats que configuren la MESAV reclamen un nou espai audiovisual que aposte per la modernitat i pel futur, que situe a la nostra comunitat en el mapa de la societat de la comunicació, i que retorne la il·lusió als maltractats creadors valencians.

Ha passat ja un any. Exigim mesures urgents i polítiques audiovisuals assenyades que reactiven el sector. Reclamem voluntat de construir, i no de destruir.